Ars-scenic

2010-06-29T07:34:00.000-07:00

Ars-scenic és una companyia d’arts escèniques que naix l’any 2009 amb la intenció de dotar al Centre d’Estudis Tradicionals ACAF d’una eina de treball destinada al desenvolupament i experimentació amb les danses considerades pròpies de la tradició cultural valenciana.
La intenció de la companyia vila-realenca és experimentar i treballar la dansa tradicional des d’una vessant tècnica i social, un espai d’investigació on la dansa siga vista com un element comunicatiu més del conjunt cultural que conforma l’actual societat valenciana. I per tant, esta dansa, la dansa d’arrel tradicional valenciana, serà usada com a element propi i incorporat de la nostra identitat, i sobre aquesta definició treballem.
Partint d’una visió semiòtica i procedimental de la cultura, en Ars-scenic mamprenem els elements de danses valencianes i les sotmetem a una revisió que dista de la concepció essencialista i conservadora dels idealismes folklòrics, qui mantenen una manera d’entendre la cultura lligada al cànon i a la musualització. El treball d’Ars-scenic parteix dels procediments simbòlics d’interacció social dels valencians, entre ells la dansa, i és aquesta la diferència que fa que el nostre ball, la nostra posada en escena, agafe camins distints dels acostumats, perquè amb la nostra disposició adquirim elements de la dansa i la interpretació dinàmics, encara funcionals dintre de la societat contemporània, i fem d’ells un producte conformat en el present i que respon a les necessitats i les inquietuds contemporànies, cosa del tot impossible amb el paradigma folklorista.
Així, Ars-scenic, ofereix dansa contemporània alimentada de sabers tradicionals, de les formes i famílies de la tradició cultural valenciana, de procediments d’elaboració i cura propis de les formes heretades dels nostres avantpassats, alhora, inevitablement, una imaginaria oberta als nous simbolismes que són aprehesos per la present societat valenciana, inevitablement lligada a moviments més globals.

Ars-scenic és una companyia de nova fornada, naix el 2009 alimentada en la seva major part de la gent de l’escola de dansa del propi Centre. Tots els participants son gent formada en la cultura tradicional, bé com a balladors, bé com a músics i/o assessors o coreògrafs. La influència dels grups de danses valencians és important, i es veu reflectida no sols de manera positiva, sinó també alhora de desafiar els cànons acostumats dels models imperants en aquesta mena d’agrupacions.

Cal destacar en les files de la companyia la col·laboració en la creació de l’espectacle “Dansa” que es presentà a l’Auditori de Vila-real el març de 2010 on s’experimentà per primera vegada el model d’abordatge de la dansa tradicional que des del Centre es tracta d’inserir. Amb L’ancienne cuisine la companyia participarà amés de la XIIIa Fira Mediterrània on s’estrena a Catalunya, a la Va Llotja de Música Urbana.

L'ancienne cuisine

2010-06-20T10:03:00.000-07:00

L’ancienne cuisine és el nou espectacle de la companyia Ars-scenic, aquest cop en format de carrer, i itinerant. Una ocasió per a fer homenatge, a través del nostre llenguatge habitual, la dansa, a l’antiga cuina, la cuina tradicional valenciana.
Seguint la línia acostumada ja en tota producció del Centre d’Estudis Tradicionals ACAF, la visió contemporània i la relectura de les traces i les petjades de la tradició valenciana són el vehicle fonamental per transmetre noves formes d’entendre els estudis tradicionals i la identitat actual dels valencians. Articulant la dansa contemporània amb els elements originaris de les danses valencianes, Ars-scenic, crea un nou llenguatge corporal, aquest cop destinat a llençar un clar homenatge a la cuina valenciana, focalitzada en la feina gastronòmica del gran cuiner Oscar Recatalà del Restaurant “el Miso” de Vila-real, i en acceptar el repte de convertir en dansa les músiques d’arrel valenciana de Jordi Montesó (compositor de Sitja) tancant un cercle, el del Centre d’Estudis Tradicionals ACAF, alhora d’abordar la cultura musical valenciana no sols des de l’origen musical, sinó que alhora des de l’ornamentació física de la dansa i la posada en escena.

V Llotja de Música Urbana. 2010

“Representant a una família menystinguda de la vella aristocràcia del segle XIX, la comitiva mira de regalar-se un bany de masses que mantinga viva la flama de la seva popularitat social, vinguda a menys amb els canvis culturals. Com si fugits d’un quadre-retrat, els personatges ambulen descol·locats en un mar d’incomprensió tractant de demostrar les restes de classe i d’elegància que encara corren en les seves distingides aparicions. Demostrant el seu bon gust i el seu saber fer, la família utilitza tots els seus recursos per desmarcar-se en el seu transcurs, regalant al paladar i a la vista de l’auditori les seves millors gales, tant en quant a vestimentes d’època, amb notables influències del neoclassicisme francès, però amb els necessaris tocs contemporànis, i les seves millors i més elegants danses inspirades en els vells boleros, malaguenyes, masuques... i com no, la seva cuina, L’ancienne cuisine, eix fonamental del paisatge, una cuina valenciana repleta d’aromes mediterranis que faran d’aquest espectacle un regal per a tots els sentits”.